El desenvolupament curricular de la Llei General d’Educació (LGE, 1970) va suposar per a la pràctica educativa dos canvis de gran importància:
- Es van incorporar els objectius als dissenys curriculars modificant els plans d’estudi anteriors que només estaven basats en continguts.
- Es va incorporar a la pràctica educativa la necessitat d’elaborar programacions d’aula que permeteren concretar eixos objectius i facilitar la seua adquisició a través de les activitats més adequades.
Tres dècades després, eixes dos aportacions es consideren elements constitutius de la pràctica educativa, poques són les persones que dubten davant de la necessitat de “programar” la seua pràctica o davant de la necessitat de considerar que tant el contingut com les activitats han de contribuir a la consecució dels objectius.
El desenvolupament curricular de la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE, 1990) va mantindre els dos canvis anteriors, però en va incorporar altres dos de gran importància:
- Els projectes de centre com a instància de decisió intermèdia entre el disseny curricular i la programació atorgant una gran importància a l’acció col·legiada.
- La necessitat de substituir les “lliçons” per “unitats didàctiques” com a nucli essencial de la programació d’aula, atés que, en diferenciar tipus de contingut (fets, conceptes,
procediments, valors i normes), quedava en evidència que hi havia continguts que no es podien aprendre assistint passivament a l’exposició de “lliçons”.
Dos dècades després, el professorat segueix intentat incorporar estos canvis a la pràctica
educativa. L’Informe TALIS (OCDE, 2009) ha posat de manifest que el professorat prefereix majoritàriament l’enfocament constructiu, però en la seua pràctica quotidiana s’inclina per l’ensenyament directe. Açò significa que, generalment, les programacions d’aula del professorat són fruit de les tensions entre els canvis impulsats per la LGE (Llei General d’Educació 1970) i els canvis impulsats per la LOGSE (1990).
El desenvolupament curricular de la Llei Orgànica d’Educació (LOE 2006), especialment la incorporació de les competències bàsiques a l’ensenyament obligatori, ha de comprendre’s i valorar-se dins d’esta dinàmica d’incorporació de canvis a la pràctica educativa. Una pràctica educativa que es modifica lentament mantenint sempre elements heretats que serveixen d’ancoratge i atorguen seguretat a les noves incorporacions. De fet, amb la LOGSE es va mantindre la necessitat de realitzar programacions d’aula i inclús la conveniència d’impartir algunes lliçons, però ambdós elements adquireixen un nou sentit quan s’incorporen a una unitat didàctica.
L’ensenyança orientada a l’aprenentatge de les competències bàsiques requereix que es
mantinguen tant les programacions d’aula com que eixes programacions s’articulen al voltant d’unitats didàctiques, però sobretot requereix que es modifique substancialment el tipus d’activitats que formaran part de les unitats didàctiques i que s’aconseguixca un equilibri entre el currículum ensenyat i el currículum avaluat.
El model d’unitat didàctica que es presenta, denominat unitat didàctica integrada (UDI),
encaixa perfectament en la dinàmica de canvis que se succeeixen des de fa quatre dècades, però, sobretot, pretén ser una resposta eficaç a la necessitat de construir un currículum integrat per a facilitar l’aprenentatge de les competències bàsiques. En este model d’elaboració d’una unitat didàctica integrada com un dispositiu de planificació, es poden acoblar eficaçment els nivells d’integració que afavoreixen l’aprenentatge de les competències bàsiques i, a més, s’aconsegueix trobar un equilibri entre els seus elements constitutius, a saber, “concreció curricular”, “transposició didàctica” i “valoració dels aprenentatges”. Açò pot suposar un augment considerable de l’èxit escolar gràcies a l’aprofitament eficaç del temps dedicat a la realització de les tasques. Per tant, la finalitat d’esta integració no és una altra que incrementar les oportunitats per a l’aprenentatge de les competències clau augmentant el temps efectiu de dedicació a les tasques, tal com reclamava Creemers ( The effective classroom. London: Cassell 1994) en el seu model d’eficàcia docent.
proces-delaboracio-dudis_raquel-gomez (pdf)
plantilla-disseny-curricular-udi-amb-diverses-tasques (doc)
Formació en Competències Clau 