V. Avaluació

Les primeres preguntes que es plantegen tots els docents són:

  • a partir dels criteris d’avaluació establits per a les distintes àrees/matèries, de quina manera s’aconseguix avaluar tant les àrees o matèries i els seus elements curriculars com els nivells competencials?;
  • quina metodologia s’ha de seguir per a avaluar continguts i nivells competencials?;
  • és el mateix avaluar àrees/matèries que competències?;
  • quan avaluem competències no avaluem continguts o coneixements?;
  • pot haver-hi suports digitals que ens faciliten la tasca i ens facen més amigable el repte?

Estes preguntes ens porten a plantejar-nos molts altres interrogants:

  • com es determina el grau de domini dels continguts i de les competències bàsiques per a cada un dels nivells i/o cicles de l’etapa?
  • Quins procediments s’han d’utilitzar per a la qualificació dels continguts de les àrees/matèries i de les competències?
  • Quins instruments d’obtenció de dades poden aportar una major validesa, fiabilitat i sensibilitat per a la identificació dels aprenentatges adquirits en la resolució d’una tasca?

La LOMCE planteja l’avaluació com un repte: l’alumne o alumna accedirà al curs o a l’etapa següent; si no és així, podrà repetir una sola vegada al llarg l’etapa i tindrà un pla específic de reforç o recuperació.

La promoció de l’alumnat d’un curs a un altre, dins de l’etapa d’Educació Primària, o, quan esta finalitze, a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria, es realitzarà sempre que es considere que ha aconseguit els objectius i el grau d’adquisició de les competències corresponents. Caldrà ajustar-se especialment als resultats de l’avaluació individualitzada al finalitzar el tercer curs d’Educació Primària i de final d’Educació Primària. En l’avaluació individualitzada de tercer curs es comprovarà el grau de domini de les destreses, capacitats i habilitats en expressió i comprensió oral i escrita, en càlcul i resolució de problemes en relació amb el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística i de la competència matemàtica. Així mateix, en l’avaluació individualitzada de sisé es comprovarà el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística, de la competència matemàtica i de les competències bàsiques en ciència i tecnologia, així com l’èxit dels objectius de l’etapa. En este curs, el nivell obtingut per cada alumne o alumna es farà constar en un informe que tindrà caràcter informatiu i orientador per als centres en què estos hagen cursat sisé d’Educació Primària i per a aquells on cursen el curs escolar següent, així com per als equips docents; pares, mares o tutors legals, i alumnes.

En l’Educació Secundària Obligatòria, les decisions sobre la promoció de l’alumnat d’un curs a un altre, dins de l’etapa, seran adoptades de forma col·legiada pel conjunt del professorat de l’alumne o alumna respectiu, atenent l’èxit dels objectius i el grau d’adquisició de les competències corresponents. Al final de cada un dels cursos s’entregarà als pares, mares o tutors legals de cada alumne o alumna un consell orientador que inclourà un informe sobre el grau d’èxit dels objectius i d’adquisició de les competències corresponents, així com una proposta a pares, mares o tutors legals o, si és el cas, a l’alumne o alumna de l’itinerari més adequat per a seguir.

Així doncs, en la normativa vigent, l’avaluació de les competències clau juga un paper central en les decisions sobre la promoció de l’alumnat. Al parlar d’avaluació de competències, el fet de dilucidar quin valor es dóna a l’àrea o matèria i quin valor s’atorga la competència, pareix un repte complex, però es tracta d’una necessitat urgent per al conjunt del professorat.

La proposta sobre avaluació que es realitza en este apartat condueix, per una banda, a facilitar la tasca de reflexió sobre el model educatiu que subjau al treball per competències, i, per altra banda, a donar-hi suport, per a posar finalment en marxa els canvis necessaris que contribuïsquen a una millora educativa.

Objectius

  1. Reflexionar sobre les pràctiques pròpies, de manera que puguen comprendre la relació entre les accions que es realitzaran o s’han realitzat i les conseqüències directes i indirectes d’açò; especialment, la relació entre les actuals pràctiques educatives i els successius dissenys curriculars.
  2. Conéixer i valorar els instruments d’avaluació que s’utilitzen habitualment en la pràctica docent, per a determinar si eixos instruments, i, per tant, els indicadors implicats sorgits dels criteris d’avaluació de la norma curricular, s’ajusten a allò assenyalat en la programació didàctica corresponent, i conéixer en quina mesura contribuïxen a valorar el grau d’adquisició de les competències bàsiques per part de l’alumnat.
  3. Definir els indicadors més adequats per a les distintes competències prenent com a referència els criteris d’avaluació de cada una de les àrees curriculars, i utilitzar eixos indicadors per a la creació de diversos instruments d’avaluació, especialment de rúbriques, que permetran avaluar els aprenentatges adquirits en la realització d’una determinada execució o producte.